dimecres, de desembre 15, 2004

Inevitable,
la ola va a la roca:
así voy a ti.

15/12/04

Hoy regreso:
libre al fin, a mi pesar.
Adiós, amor.
24/12/04

dimecres, d’octubre 27, 2004

añoro tu mirada rapaz
y a mi pesar admito que
no soy más feliz sin tí

divendres, d’octubre 15, 2004

Ahir era massa verd,
el caqui deliciós
que cau ara madur.


quasi haiku

El caqui,
ahir deliciós,
cau ara massa madur.
3/2/05
Per més que esborri,
el nom escrit amb llapis
es queda al paper.

dimarts, d’agost 03, 2004

Frágil salud la de mi alegría,
a la que un sólo nombre
empuja a una nueva recaída.

dijous, de març 04, 2004

Östliches Taglied


Ist dieses Bette nicht wie eine Küste,
ein Küstenstreifen nur, darauf wir liegen?
Nichts ist gewiß als deine hohen Brüste,
die mein Gefühl in Schwindeln überstiegen.

Denn diese Nacht, in der so vieles schrie,
in der sich Tiere rufen und zerreißen,
ist sie uns nicht entsetzlich fremd? Und wie:
was draußen langsam anhebt, Tag geheißen,
ist das uns denn verständlicher als sie?

Man müßte so sich ineinanderlegen
wie Blütenblätter um die Staubgefäße:
so sehr ist überall das Ungemäße
und häuft sich an und stürzt sich uns entgegen.

Doch während wir uns aneinander drücken,
um nicht zu sehen, wie es ringsum naht,
kann es aus dir, kann es aus mir sich zücken:
denn unsre Seelen leben von Verrat.


Aus: Neue Gedichte (1907)

Esta cama es un acantilado
al que nos asomamos.
En él, sólo es cierto,
el tacto vertiginoso de tu cuerpo.

Porque, esta noche,
en la que las bestias rugen y se devoran,
nos es ajena, ¿verdad? Y tampoco
entendemos el día,
que ya nos acecha fuera.

Deberíamos quedarnos así,
acurrucados como pétalos: